Sobre el bloc

Si la Mònica no existís l'haurien d'inventar a les pel.lícules. És tan dolça com amarga, transparent, impenetrable, irresistible. Sembla que no la puguis tocar. La Mònica havia tingut una infantesa molt dolça, despreocupada. Infeliç, com totes, però sense aquella sensació de pèrdua que tenia en Pol. En Pol era solitari, selectivament introvertit, la seva infància era un buit. Sense res a destacar i tot per oblidar. Potser un sentiment de pèrdua, de nostàlgia que ara el feia diferent, o potser no. En Pol i la Mònica s'han creuat sis vegades sense saber-ho, s'han escoltat les veus sense saber-ho, fins i tot s'han tocat sense saber-ho, però mai s'han mirat als ulls.

21/06/2010

Capítol 8: La parada dels monstres

De vegades, en una habitació d’hotel buida, desfent les maletes després d’un viatge llarg la Mònica tenia la sensació que les cortines, les parets o un telèfon amagaven secrets que mai ningú sabria, aquell misteri li agradava però sempre sentia el desig de trencar-lo, de conèixer els secrets.


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl