Sobre el bloc

Si la Mònica no existís l'haurien d'inventar a les pel.lícules. És tan dolça com amarga, transparent, impenetrable, irresistible. Sembla que no la puguis tocar. La Mònica havia tingut una infantesa molt dolça, despreocupada. Infeliç, com totes, però sense aquella sensació de pèrdua que tenia en Pol. En Pol era solitari, selectivament introvertit, la seva infància era un buit. Sense res a destacar i tot per oblidar. Potser un sentiment de pèrdua, de nostàlgia que ara el feia diferent, o potser no. En Pol i la Mònica s'han creuat sis vegades sense saber-ho, s'han escoltat les veus sense saber-ho, fins i tot s'han tocat sense saber-ho, però mai s'han mirat als ulls.

07/06/2010

Capítol 6: La pell suau

A en Pol no li agradava que el filmessin. No volia confessar-ho però tenia la sensació que li robaven alguna cosa. A la Mònica, en canvi, si que li agradava. Potser perquè estava cansada de veure com el seu pare filmava la seva mare a totes hores, a qualsevol lloc. Observar i ser observat... fins i tot en això eren diferents, o complementaris.


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl