Sobre el bloc

Si la Mònica no existís l'haurien d'inventar a les pel.lícules. És tan dolça com amarga, transparent, impenetrable, irresistible. Sembla que no la puguis tocar. La Mònica havia tingut una infantesa molt dolça, despreocupada. Infeliç, com totes, però sense aquella sensació de pèrdua que tenia en Pol. En Pol era solitari, selectivament introvertit, la seva infància era un buit. Sense res a destacar i tot per oblidar. Potser un sentiment de pèrdua, de nostàlgia que ara el feia diferent, o potser no. En Pol i la Mònica s'han creuat sis vegades sense saber-ho, s'han escoltat les veus sense saber-ho, fins i tot s'han tocat sense saber-ho, però mai s'han mirat als ulls.

Banda Sonora


Obertura

Seuls Sur Mars



Música: Marc Sambola
Laia Martí: Viola
Nacho Melús: Veu
Marco Mezquida: Piano
Marc Sambola: Guitarra

Enregistrat el mes d'abril de 2010 a Mandarina Estudi


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl