Sobre el bloc

Si la Mònica no existís l'haurien d'inventar a les pel.lícules. És tan dolça com amarga, transparent, impenetrable, irresistible. Sembla que no la puguis tocar. La Mònica havia tingut una infantesa molt dolça, despreocupada. Infeliç, com totes, però sense aquella sensació de pèrdua que tenia en Pol. En Pol era solitari, selectivament introvertit, la seva infància era un buit. Sense res a destacar i tot per oblidar. Potser un sentiment de pèrdua, de nostàlgia que ara el feia diferent, o potser no. En Pol i la Mònica s'han creuat sis vegades sense saber-ho, s'han escoltat les veus sense saber-ho, fins i tot s'han tocat sense saber-ho, però mai s'han mirat als ulls.

24/05/10

Capítol 4: Frenesí

En Pol i la Mònica viuen amb intensitat un dia a dia que ja dura 4 mesos. Després d'una nit moguda i quan sembla que tot torna a la calma unes lliçons de ball i Rimbaud animen una tarda més.

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl