Sobre el bloc

Si la Mònica no existís l'haurien d'inventar a les pel.lícules. És tan dolça com amarga, transparent, impenetrable, irresistible. Sembla que no la puguis tocar. La Mònica havia tingut una infantesa molt dolça, despreocupada. Infeliç, com totes, però sense aquella sensació de pèrdua que tenia en Pol. En Pol era solitari, selectivament introvertit, la seva infància era un buit. Sense res a destacar i tot per oblidar. Potser un sentiment de pèrdua, de nostàlgia que ara el feia diferent, o potser no. En Pol i la Mònica s'han creuat sis vegades sense saber-ho, s'han escoltat les veus sense saber-ho, fins i tot s'han tocat sense saber-ho, però mai s'han mirat als ulls.

25/07/10

Capítol 13: Tramaran anar a mart

Una trobada casual, una confessió inesperada i una resolució molt sincera. En Pol i la Mònica, tramaran anar a Mart.

18/07/10

Capítol 12: La Pell Dura

Després de buscar-se i no trobar-se, tornem a estar com al principi. Però alguna cosa ha canviat, i una conversa al replà ens farà veure com estan les emocions a aquestes alçades.

12/07/10

Capítol 11: El desencant

En Pol havia llegit anys enrere que l’spleen era alguna cosa així com un estat de nostàlgia no definida o d’angoixa vital d’una persona. També s’associava a un estat d’irritabilitat a Alemanya. És curiós com en Pol i la Mònica se sentien així. En Pol sempre deia que llavors tenia la sensació com si a dins de casa, una pluja tropical ruixés un paisatge de palmeres salvatges

05/07/10

Capítol 10: Casablanca

És curiós el que es pot arribar a saber d’una persona només mirant-la fumar. A aquestes alçades la Mònica gairebé no fuma, potser perquè no pot amagar coses difícils de dir, que fan mal.

28/06/10

Capítol 9: El discret encant de la burgesia

La Mònica es pregunta sense saber-ho per la metafísica de l’amor. En Pol sense saber-ho no podrà respondre. La Mònica discretament amagarà petites frustracions. En Pol i la Mònica es miraran des de dins i des de fora en aquest capítol.

Pàgina 1 de 3


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl